Finalment la Regidoria de Cultura ha mostrat la mà
oberta amb unes quantes llavors al palmell i, com si foren ocells, el "sector" s'ha afegit a una imatge que vol escenificar la normalitat de la
cultura dins l’administració municipal. Estic parlant de la notícia que
ha aparegut aquest dimecres en els mitjans, sobre el nou model de gestió
i direcció de la Fundació Palma Espai d’Arts, anunciant que es dóna a
les associacions del sector cultural el 49% del patronat de la Fundació.
La fotografia pot servir en primer lloc per a comprar un poc més de
temps a l’equip de la regidoria i en segon lloc per a desactivar les
crítiques del sector, no mitjançant el compliment de les seves demandes
sinó en la seva institucionalització i en l'enfrontament de les parts
entre sí. Bastarà dir: -Només tenim aquest pressupost.
En principi no hi hauria d'haver conflicte entre les parts ja que el
49% no decideix res en una majoria simple. Cal que aquest punt sigui
recordat abans de les futures reunions del patronat i que no es perdi ni
un segon en lluites entre les diferents parts dels sectors: artistes
visuals, gestors culturals, crítics i comissaris i a qui vulguin afegir.
Per vacunar-se contra el caïnisme pot ser aquest un bon moment per a
plantejar al sector fer una única associació o plataforma on tothom
quedi representat i que els debats sobre el que va primer: el fer, el
gestionar o el pensar es puguin fer abans del decidir.
En tot cas la lluita no està en el reconeixement del sector -cap sector
que tengui credibilitat té aquesta lluita- ni en que la representació
sigui superior al 50%. Si un dels objectiu polítics és la participació
ciutadana no es tracta de res més que donar poder al poble i el poble
segueix sense sortir a la foto.
Per a començar amb
bon peu la nova etapa de la Fundació -seguint un altre objectiu polític-
valdria la pena publicar les actes de totes les reunions, incloent
especialment les quatre intenses reunions a les que fa referència l’article de
l’Arabalears, de tal manera que no només la transparència sinó també la
idea de servei públic quedi reforçada. Un membre de qualsevol patronat
s’ho pensa dues vegades abans de defensar uns interessos determinats
quan sap que la seva veu serà sentida més enllà de la reunió i de la
memòria i confiança dels seus assistents.
Seguint en
la línia de la transparència, és d’esperar que els nous Estatuts de la
Fundació, si s’arriben a fer aquesta legislatura, es puguin consultar a
peu de carrer i esmenar abans de ser aprovats.
Queda
encara un compromís polític per tractar: la rendició de comptes. Cal
definir les conseqüències que hauria de tenir una mala gestió per a cada
una de les parts, més enllà de que qui governa pugui perdre les
eleccions. La rendició de comptes ens ha d’ajudar a corregir el que no
funciona abans de que en quedem farts.
Serveixi
d’exemple l’acusació -feta pel regidor de Cultura de Palma a un
funcionari del Consell Insular- d’entorpir l’acció de l’Ajuntament en
l’esbucament de sa Feixina. Acusació, com hem pogut llegir a l’Última
Hora, on es demanen explicacions a un funcionari sense demanar
l’obertura d’un expedient sancionador al Consell Insular pel que es
descriu com negligència i actuacions lleugeres.
Si Miquel Perelló no es capaç de convertir les paraules en fets, o ser conseqüent, com podrà passar una rendició de comptes?
Pere Vicenç
Aparegut a l'edició digital del diari Arabalears el 9 de maig de 2016. Imatge de l'Arabalears.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada