EMERGÈNCIES

 

Avui al debat parlamentari, Antonio Camps Casasnovas, el diputat del partit popular que feia llistes negres amb els docents que anàvem a la vaga indefinida, ha emprat un fragment d'un article meu per acusar a Ruth Mateu de condicionar el debat als mitjans públics amb la política de subvencions.

El fragment citat diu així:

"El 23 de juny passat vaig deixar de col·laborar amb un mitjà de comunicació on escrivia, junt amb alguns companys, sobre les polítiques culturals. Escrivíem amb la voluntat d'obrir un debat sobre quina és la relació que ha de tenir l'administració pública amb la cultura. El gruix dels articles començaven amb el títol: Quines polítiques culturals volem? i s'acompanyaven d'un cas que s'analitzava. Abans d'arribar al sisè article, el director del diari va rebre pressions directes de la conselleria de Transparència, Cultura i Esports perquè deixàs de publicar els articles; em va escriure sobre aquesta qüestió, mostrant-me el seu interès en què abandonàs el mitjà"
(http://ib3tv.com/carta - Capítol: SPP-124 29-11-2016 minut 59)

Estic d'acord amb el diputat que l'acusació és greu i no entenc com havent fet públics Ferran Aguiló, el director del diari Ara Balears, els correus on això es fa evident, la màxima responsable de la Conselleria no hagi fet el possible per aclarir l'acusació. Podeu trobar còpia d'aquesta correspondència en aquest enllaç.

Quan varen passar els fets alguns companys em varen parlar de fer una campanya de boicot al diari. No hi vaig estar d'acord. Quedi constància que consider, donada la situació de feblesa de la meva cultura, que és més important tenir un mal mitjà escrit en català que no tenir-ne cap. Un mal mitjà es pot millorar.

Crec que dins el partit s'hauria de cercar als responsables.

Aquesta setmana passada he pogut conèixer de primera mà que el director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Josep R Cerdà, exercia pressions sobre l'organització del cicle #Emergències. M'ha estat possible perquè, com a membre d'Afta Perfecta, he participat en el debat sobre que s'havia de fer en relació a aquestes pressions. Cerdà ens demanava insistentment que desautoritzàssim les declaracions de Jordi Martínez Suau a les xarxes, declaracions que responien al menyspreu que Cerdà havia mostrat, sobre la reflexió de Jaron Rowan sobre les indústries culturals, amb aquesta piulada, just després de sortir de l'acte.

S'aprecia una intenció de ridiculitzar el debat. Cerdà no comparteix les conclusions o les considera en contra dels seus interessos. Quins debats es poden tenir amb un càrrec, o amb una institució, si les condicions són que aquest ha de tenir sempre la raó? (recordam el cas Fernando Gómez de la Cuesta?) Tendrem temps per entrar en els arguments més endavant. El fet és que l'exabrupte ha estat notícia a tots els diaris de l'illa, tot i que Última Hora i Diario de Mallorca no han fet referència directa al seu nom, i ha aconseguit tapar els principals arguments del debat.

És possible que existeixi un "modus operandi" dins la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports que consisteix a pressionar, condicionar i eliminar allò que no resulta favorable. Té a veure aquest factor amb la dimissió de l'anterior consellera?

És possible que això estigui dins la dinàmica de la política de partits, en la línia de les llistes negres que deia elaborar Antoni Camps, o que sigui tot obra i accident de Josep Ramon Cerdà.

Sigui com sigui s'hauria d'aclarir. Perquè de què serveix tenir un codi ètic si es deixen passar coses com aquestes? I aquest senyor que teniu a l'IEB, aquí diu que l'ha signat.